10-Novembre-2008

Som en un païs perillós, en guerra. La Gemma, el César, la Lou, l'Enric i jo, crec. Actuen com si fóssim a Barcelona i no passés res. Jo estic histèric i no entenc la seva actitud. Tinc molta por. Entrem a una casa. El barri és més o menys com l'Alba Rosa de Viladecans però amb alguna palmera. En un jardí miro al cel i apareix un ovni. L'ovni fa un zoom cap els meus ulls. S'expandeix com una animació en flash, ocupant tota la pantalla i pixel·lant-se.

Llavors som en un vagó de tren de fusta, vell, com de l'oest. És plé de palla, i el César està assegut amb les cames penjant del tren, a la porta corredera. Jo estic molt nerviós de veure'l així perquè tinc por que es faci mal. És un vespre molt blau i nítid. Hi ha núvols trencats i blau fosc, just quan el sol s'ha post però encara hi ha llum. És preciós.